D’ON VENIM?
Una teoria de l’evolució.. Fa milions d’anys una gota de matèria oliosa engoleix una cadena simple de material genètic creant la primera cèl·lula per posteriorment, copiar-se a si mateix i a la cèl·lula i crear un clon perfecte. Aquest és el primer ésser viu.
Els gens fan que cada cèl·lula es reprodueixi garantint la seva supervivència i donant pas a posteriors generacions. Durant 2 milions d’anys, els únics éssers vius són cèl·lules simples fins que dues d’elles es fusionen i els seus gens es combinen.
A causa de les constants mutacions, les diferències augmenten donant pas a les diferents espècies. Mutant, diversificant-se i dispersant-se a través dels oceans fa 550 milions d’anys , el nostre avantpassat és un cuc d’aigua de 8 centímetres.
Un grapat de cèl·lules de la pell muten per convertir-se en ulls que ens permeten veure-hi, però ens cal donar sentit a què veiem. Darrere els ulls fa 521 milions d’anys, una petita col·lecció de cèl·lules nervioses s’agrupen creant el cervell. A poc a poc el nostre aspecte és semblant a un peix.
La necessitat de protegir-nos dels depredadors fa que endurim la pell, enfortim les mandíbules i tinguem dents. Fa 375 milions d’anys, som un peix blindat d’uns 30 centímetres.
Fugint dels depredadors arribem a aigües estancades; per obtenir oxigen, el nostre cos s’adapta per poder respirar aire de l’ambient, així doncs desenvolupem els pulmons. Fa 350 milions d’anys aconseguim sortir de l’aigua. Desenvolupem una pell més dura per protegir-nos del sol i potes per desplaçar-nos.
Fa 250 milions d’anys tones de magma fan pujar les temperatures fins als 100 graus i desapareixen el 95% de totes les espècies. D’una de les espècies que aconsegueixen sobreviure en surten els dinosaures. Per subsistir ens fem més petits per ser més difícils de caçar i ens tornem nocturns per passar desapercebuts. Els nostres sentits s’aguditzen.
D’aquesta manera obtenim molta més informació a través dels sentits ( visual, olfactiu ) i el nostre cervell evoluciona creant una nova estructura, el neocòrtex, que ens permet analitzar una situació i donar una resposta.
Fa 66 milions d’anys ja som mamífers, en concret una musaranya de 5 centímetres. El canvi climàtic, originat per la caiguda d’un asteroide a Mèxic, provoca la desaparició dels dinosaures. Ens refugiem sota terra, i ens alimentem d’insectes que també han sobreviscut.
Fa 56 milions d’anys el nostre cos s’adapta per poder pujar als arbres i aconseguir els fruits com a aliment. Evolucionem a primats. Durant els propers 10 milions d’anys els canvis extrems de temperatura faran desaparèixer molts boscos, i la necessitat d’obtenir aliment ens obliga a desplaçar-nos per terra; així doncs comencem a caminar sobre dues cames i ens convertim en homínids.
Fa sols uns 2’5 milions d’anys que comencem a fer servir pedres com a eines. Uns 500.000 anys que fem servir foc. 10.000 anys de la revolució agrícola.
250 anys de la revolució industrial i fa pocs anys de la revolució tecnològica.
Tota aquesta evolució a estat possible gràcies a un factor determinant, l’adaptació constant.
La capacitat d’adaptar-se als canvis climàtics, la transformació dels éssers vius per desenvolupar nous òrgans per sobreviure i la transmissió de tots aquests canvis a la descendència han estat vitals per evitar la desaparició.
En el passat han estat necessaris milers d’anys per fer canvis adaptatius a l’entorn. Actualment, aquests canvis són molt ràpids i constants, fet que pot complicar o impossibilitar l’adaptació en no disposar del temps suficient per assumir-los.
Fins a quin punt aquest factor incideix en l’estrès, la depressió, el desànim i altres trastorns?
